La Triennal del Sant Crist

L'Any 2007 es celebrà el 5è centenari dels fets històrics del Sant Crist. 

Recull d'escrits sobre la Triennal

LA TRIENNAL

Dora Riutord.   Triennal 2004

Ens trobam en el segle XXI en un  món on la complexa situació internacional, constitueix un repte diari per a tots nosaltres.  Vivim en una època de transformacions culturals, socials i religioses, uns temps de nous cultes i nous valors.   Davant tot això, el fet de mantenir una tradició basada en la fe durant 497 anys és un motiu de complaença i orgull per als ciutadans de l’Alcúdia d’avui.

Alcúdia torna a reviure enguany la festa de la Triennal del Sant Crist, tot caminant cap al 5è centenari que tindrà lloc durant la propera Triennal del 2007.  Aquesta tradició centenària està profundament arrelada dins el cor de tots i cada un dels alcudiencs que, de tres en tres anys,  anam consolidant l’herència  de fe i devoció en el Sant Crist, de tantes generacions d’alcudiencs que ens han precedit.

Dia 26 de juliol de cada tres anys Alcúdia es vesteix de solemnitat.  Els carrers de la ciutat desperten pintats de verd i blanc.  Tots els portals dels carrers per on passa la processó estan engalanats amb branques de pi.  Tots els carrers estan sembrats de murtra i coronats de paperí blanc.  Les millors vànoves, els millors domassos, pengen de les finestres i balconades per rebre amb goig la santa imatge de Crist.

L’aldarull, el trànsit i la gernació de l’Alcúdia turística queden esborrats per un diàfan silenci només trencat pel ressò de les campanes que repiquen solemnes.  El so de les campanes convida a xerrar baixet, o no xerrar.  Convida també al recolliment, a la reflexió.

A les 11 del migdia es celebra la missa major.  Desenes de sacerdots vestits amb el vermell litúrgic omplen el presbiteri de l’església parroquial de Sant Jaume.  El temple està ple de gom a gom, fa calor, però tothom escolta amb atenció i emoció l’homilia i segueix punt per punt tota l’eucaristia.  

A les 12 del migdia, amb un sol que crema com a foc, surt la processó, encapçalada per la Creu i els Cirials.  Lentament van sortint de l’església totes les persones que caminaran acompanyant el Sant Crist pels carrers de la ciutat, i amb ell anirem desfullant passes i pregs.  Mentre anam caminant destriam entre la gent cares conegudes, parents llunyans, amics de la infantesa. 

Les promeses, surten davant la imatge del Crist, peus descalços, braços en creu, infants en braços... símbols de gratitud al Sant Cristet per haver-los concedit allò que li demanaren, símbols de pregària per a que els concedeixi allò que més necessiten.  Però sobretot, símbol de la fe de tot un poble.  La processó passa amb un silenci tan dens, que quasi es poden sentir els batecs dels cors emocionats.

Des del pretèrit any 1507 els alcudiencs hem sabut mantenir un sentiment fonamentat en la fe, arrelat profundament dins cada un de nosaltres, tramés de pares a fills durant moltes generacions.  Un sentiment que ni el progrés, ni els canvis culturals, ni les noves tendències han estat capaços d’arrabassar.

Si preguntau a un alcudienc, què és la Triennal, ben segur que sense dubtar vos contestarà:- La Triennal és un sentiment, una emoció.  Aquestes paraules resumeixen un tot que abraça la fe, la devoció, la veneració, la tradició i el sentiment col·lectiu d’un poble.

UN ESDEVENIMENT AMB PASSAT I FUTUR

Miquel Ferrer Viver.  Triennal 2004

Els temps han canviat i res del que ens envolta té a veure amb l’entorn que es va viure en aquells moments memorables de l’any 1507. Ben segur que ningú, en aquells anys de mancances i necessitats, no hagués pogut imaginar que després de gairebé cinc-cents anys, els alcudiencs continuaríem recordant i celebrant tan solemnement el fet miraculós del Sant Crist d’Alcúdia.